arts
gràfiques
Les nostres especialitats són:
Assessorament / Producció
EDICIÓ
Maquetació, correcció de originals, logotips, etc...
PRE-IMPRESSIÓ
Fotolits, CTP, CTF, Plotter color, Cromalins
IMPRESSIÓ
Digital, Serigrafia, Offset en: 35 x 50 cm. 50 x 70 cm. 70 x 100
cm. 100 x 140 cm., trama lineal, trama estocàstica
ENQUADERNACIÓ
Grapa, rústega, tapa dura, wire-o, plegats especials, díptic,
tríptic, etc...
ACABATS
Plastificat, UVI reserva, relleu, troquelat, manipulat
PRODUCTES
Llibres, revistes, catàlegs i mèmories, opuscles,
papereria corporativa, flyers, displays, carpeteria, calendaris,
cartells, mapes.
TIPOGRAFIA
La tipografia és el conjunt de característiques
visuals de les lletres i nombres d'un text, tals com el seu disseny,
la seva forma i la seva grandària. Una forma de classificar
les lletres és segons tinguin o no *serifas. S’entén
per *serifas, o rematades, les petites línies que es troben
en les terminacions de les lletres, principalment en els traços
verticals o diagonals. La utilitat de les *serifas és facilitar
la lectura, ja que aquestes creen en l’ull la il·lusió
d’una línia horitzontal per la qual es desplaça
la vista al llegir. En canvi les lletres sense *serifas o de palsec,
són aquelles que no duen cap tipus de terminació,
no obstant això són considerades inadequades per
a un text llarg ja que la lectura resulta incòmoda doncs
existeix una tendència visual a identificar aquest tipus
de lletres com una successió de pals verticals consecutius.
Per aquest motiu, les lletres amb *serifas s’utilitzen en
els periòdics, revistes i llibres, així com també
en publicacions amb textos llargs, i les lletres sense *serifas
(sans serif) en titulars, rètols, anuncis i publicacions
amb textos curts. També per a l’edició en
la Web, o en format electrònic, les lletres sense *serifas
són normalment més adequades que les amb *serifas.
Historia de l’imprenta
"Entre los hechos que han causado grandes
controversias a lo largo de los siglos es, sin duda, el inicio
exacto de la aparición de la imprenta. Aunque hoy aún
persisten antiguos ejemplares impresos donde se señala
la firma del impresor, las fechas y los talleres que permiten
visualizar y dar seguimiento a la trayectoria tipográfica;
todavía no se tienen datos precisos para trazar el cuadro
general de la invención de la imprenta.
Muchas personas y poblaciones pretendieron ser cuna de este arte.
Aunque las opiniones apuntan a que el alemán Johannes Gutenberg,
por las ideas que tenía y la iniciativa de unirse a un
equipo de impresores lo apoyan como el inventor de la tipografía.
Existe documentación subsecuente que le atribuye la invención
aunque, curiosamente, no consta el nombre de Gutenberg en ningún
impreso conocido.
Ante la controvertida historia aparecieron a disputar la gloria
del llamado "Padre de la ,prenta" los nombres del alemán
Mentelin, impresor de Estrasburgo (1458-1478); el italiano Pánfilo
Castaldi, médico y después tipógrafo en 1470
y Lorenzo de Coster, de Haarlem, (Países Bajos) (1370-1430).
Cada uno tiene un monumento en sus respectivas localidades, sin
embargo, perdieron el pleito definitivamente los partidarios de
Mentelin y Castaldi.
Una edición que data del año 1502 en Maguncia, Alemania,
impresa por Juan Schoeffer (hijo de Pedro), sucesor de la imprenta
que en el pasado le perteneció a Gutenberg y dice:
Este libro ha sido impreso en Maguncia, ciudad donde el arte admirable
de la tipografía fue inventado en 1450 por el ingenioso
Johannes Gutenberg y luego perfeccionado á costa y por
obra de Juan Fust y de Pedro Schoeffer... etc."
