Impressió
de llibres i revistes
Impressio en off set
L’impressió en Offset es realitza mitjançant
planxes tractades i fixades sobre cilindres, de manera que hi
ha dos cilindres per cada un dels quatre colors (CMYK, cian magenta
groc i negre). D’aquesta manera s’aconsegueix paper
imprès per les dues cares. Per aconseguir que la planxa
s’impregni de tinta només per les parts desitjades,
es sotmet la planxa a un procés fotoquímic, de tal
manera que les parts tractades repelin l’aigua. Així
la planxa es passa primer per un mullador, impregnant-la d’aigua
i seguidament per un tinter. Com la tinta es de compost greixos,
es escopida per l’aigua i es diposita exclusivament en les
zones tractades, finalment la tinta es diposita sobre un cautxú
que forra un altre cilindre, sent aquest cautxú el que
entra en contacte amb el paper a imprimir.
Alguns dels avantatges d’imprimir
en Offset:
-Una imatge d’alta qualitat, més clara i definida
que amb altres tipus d’impressió.
-Es pot utilitzar en gran quantitat de superfícies, (fusta,
roba, metall, cuero, paper rugós) a part de tot tipus de
papers.
-Les planxes són de ràpida i fàcil producció.
Impressió en Flexografia
Es un sistema d’impressió en relleu, el que significa
que la zona d’imatge esta ressaltada de la zona d’imatge,
la planxa també anomenat cliché es de fotopolimer
i al ser aquest un material molt flexible, es capaç d’adaptar-se
a una quantitat de suports molt variats. La flexografia es el
sistema d’impressió per excel·lència,
per exemple del cartró ondulat i dels suports de plàstic,
en aquest sistema d’impressió s’utilitzen unes
tintes liquides caracteritzades per el ràpid assecat, en
tot cas per a superfícies de difícil assecat es
necessari utilitzar assecadores normalment incorporades a les
pròpies impressores.
Tipografia
La tipografia és el conjunt de característiques
visuals de les lletres i nombres d'un text, tals com el seu disseny,
la seva forma i la seva grandària. Una forma de classificar
les lletres és segons tinguin o no *serifas. S’entén
per *serifas, o rematades, les petites línies que es troben
en les terminacions de les lletres, principalment en els traços
verticals o diagonals. La utilitat de les *serifas és facilitar
la lectura, ja que aquestes creen en l’ull la il·lusió
d’una línia horitzontal per la qual es desplaça
la vista al llegir. En canvi les lletres sense *serifas o de palsec,
són aquelles que no duen cap tipus de terminació,
no obstant això són considerades inadequades per
a un text llarg ja que la lectura resulta incòmoda doncs
existeix una tendència visual a identificar aquest tipus
de lletres com una successió de pals verticals consecutius.
Per aquest motiu, les lletres amb *serifas s’utilitzen en
els periòdics, revistes i llibres, així com també
en publicacions amb textos llargs, i les lletres sense *serifas
(sans serif) en titulars, rètols, anuncis i publicacions
amb textos curts. També per a l’edició en
la Web, o en format electrònic, les lletres sense *serifas
són normalment més adequades que les amb *serifas.
